Jo i el Rol

Sempre m'han encantat els jocs d'imaginació. Sovint he preferit un bon conte explicat que una pel·lícula.

Vaig jugar amb ninos fins ben tard, la recreació del univers que tenia dins del cap havia de sortir d'una manera o una altre. Quan tots els nens anaven a jugar a futbol jo em quedava amb un grupet de noies a les que els agradaven els "jocs d'imaginació" i recreàvem històries. Algú potser proposava jugar a pares i mares i coses d'aquestes. Però a mi em molava ser el dolent que entrava a robar o el gos que protegia la casa, o un robot futurista... Per sort en el grup hi havia un parell de noies amb molta imaginació i bastant canyeres i sempre acabàvem derivant la història cap a persecucions, assassinats i fantasmes xDDDDDD

Jo crec que tirant els daus això ja hagués estat un bon joc de rol.

Poc després, tenia uns 10 anys, vaig posar-me a escriure una història. Recordo que la escribia en Lotus Pro o Quattro, no ho recordo bé del tot. Era en una pantalla de verd i negre.

La història tractava d'un noi que vivia en una illa i de cop i volta se'n donava compte de que el món havia estat dominat per les forces del mal quant aquests destruïen la seva illa. El noi poc a poc anava adquirint poders i arts de lluita. Realment tenia molta inspiració en Fly, Dola de Drac i altres inputs del passat.

Recordo que en una de les escenes la vaig viure tant intensament que havia de parar d'escriure perquè m'espantava. Més que res pel fastig i les ganes de córrer que si jo fos el protagonista tindria. Hi havien rates, mosques, podrits i fusta corcada... Però mai he estat gaire bo escrivint. I amb el canvi de pis i de PC vaig acabar de perdre tot el que havia escrit. Crec que passaven de les 40 pàgines.

A cap dels meus amics mai els ha apassionat el Rol, i molt menys estàvem per la labor als 16 anys. Però una de les coses que fèiem era "posar-nos a prova" i ens narràvem històries en segona persona i les paràvem en un punt i dèiem "què fas?". No sabíem que en aquells moments estàvem fent rol; si no, segurament haguéssim fet servir daus i fitxes.

Una vegada inclús vaig preparar un mapa per una història que li vaig explicar durant una sortida en autobús al canal olímpic. Però m'ho vaig muntar fatal i va ser un desastre, perquè el mapa era per mi, per recrear l'entorn, però li feia anar dient: "ara tiro cap a la dreta" i jo: "Val, ara tens una altre bifurcació, dreta o esquerra?" hahaha el joc es va tornar un conyàs! En fi... #cosesmeves

Dels 14 als 19 vaig abocar-me al món dels còmics, sobretot a dibuxar-los per evadir aquestes idees que tenia pel cap. Casi tots els personatges eren paròdies dels meus amics i de situacions que viviem.

No va ser fins als 20 anys que cansat de no trobar el meu lloc entre els ambients de festa makinera dels meus amics. Volent trobar-me a mi mateix... Sent l'únic dels meus amics sense parella... Vaig trobar un canal de televisió "Televisió Comtal" que tenia un programa de televisió que es deia "El xat del velociraptor" i crec que era els divendres a la nit, feien un programa on jugaven a rol per sms. I el presentador (en Marcos) no se li veia la cara, només parlava i explicava una història ambientada en la època de Camelot. A través d'ells vaig iniciar-me en el rol.

Vaig participar de ple en el joc, el meu personatge es va transformar en un porquet per una mala acció meva. I jo com a porquet intentava seguir jugant, així que recordo atacar a la bruixa directament, vaig treure un crític i em va sortir molt bé, tant que vaig salvar la meva situació i la de una companya. Vaig tardar relativament poc en voler anar al programa com a públic. Allà m'hi vaig fer força amb l'equip d'allà. Fins a tal punt que un cap de setmana em van convidar a dinar amb ells i a fer una partideta de Fanhunter. Entre la meva vergonya, la inseguretat i la meva inexpertesa, em va sortir una interpretació pèssima del personatge. Havia de fer accent italià quan parlava i la veritat és que no em sortia gens bé xDDDD

Un temps després en el programa em van tocar unes entrades per la GenCon que es va fer al Palau St.Jordi i hi vaig anar sol. Allà vaig jugar a La Mascarada (recordo com si ho hagués viscut, que el mestre vampir em va aplicar el seu poder de control mental per obligar-me a agenollar-me davant seu, el meu personatge tenia la debilitat del orgull). I vaig jugar també a "La llamada de Cthulhu" i em va enamorar el concepte de poder-se tornar boig i que això es pogués computar numèricament en una fitxa. A més la història era super tètrica. Recordo un cos mutilat emportat sota el desaigüe de la cuina.

Això va ser definitiu per saber que era a la meva salsa. Així que al acabar-se el programa de "El xat del velociraptor" vaig decidir buscar-me gent online.

Allà vaig conèixer al DarkMaster (crec que es deia així) i que portava una història dels 7 anells. Allà em va tocar portar a un personatge aparentment bastant secundari, el nen d'una família que estava atrapat entre el món dels vius i dels morts. Però jo m'hi vaig evocar de ple. Era un joc de rol literari i havies de presentar 5 fulls de la teva història en el teu torn. Es feien trobades de joc on allà es tiraven els daus i es decidia què passava. Allà em vaig fer amic de'n Mario (de Sevilla) i la Carmen (crec que de Granada, tot i que anys després va venir a Barcelona a viure amb el seu "novio" Dani). Amb ells havíem improvisat alguna partida independent. En concret recordo un parell que vaig dirigir jo. "El Libro de Thaman" (en sèrio, sobre arts ocultes) i un altre que crec que no tenia ni nom, en conya i sobre el que surti. El defecte del Mario per exemple és que el seu personatge era un porreta i perdia punts de percepció i iniciativa. Però tot i això com no sabia exactament com anava la cosa i a més era en conya, el tio es carregava a la gent de manera fulminant, i tenia una potra descomunal. En fi, va ser divertit.

Però tot això va quedar aparcat.. vaig començar a sortir amb la meva parella, vaig iniciar-la en el grup de rol online, però es va mig disoldre, i han passat 6 anys havent abandonat el tema.

Vaig tornar a la literatura, escrivint una novela de ficció. A la gent de l'entorn de rol li agradava molt el concepte que estava creant, però com ja us he dit, mai vaig ser bo escrivint. Així que vaig portar a la feina el que havia escrit, i a una companya de la feina que li agradava el tema de ficció i crec que inclús havia tocat temes de rol, li vaig portar una còpia perquè se la llegís. Diu que a penes la va poder acabar de llegir perquè era in-fumable, però que no em desanimés xDDDDDD
Evidentment em vaig desanimar i vaig enterrar el projecte, tots els mapes, les criatures, la mitologia, la societat, tot el que havia creat en l'entorn d'aquesta història va quedar aparcat.

Fa poc he trobat una pàgina: http://www.rapidoyfacil.es/ on m'he descarregat un manual molt motivador per a fer de Master de rol. I he desenterrat tots aquells mapes i conceptes en esborrany per adaptar-los a una aventura de rol. M

entrestant hem escalfat motors amb un joc de cartes que es diu Munchkin, ens el va suggerir per Twitter la companya @noechan.

A veure com continua això, sé que pot ser una breu etapa, però tard o d'hora segur que liaré al nostre fill o filla a jugar més d'una partida amb mi ^_^ i és que ho porto dins, i surti ara o dins d'uns anys... Aquestes coses no es poden quedar tancades dins meu :D

La revolució dels medis fins al 2051

Navegant per internet, vaig trobar aquest vídeo que parlava sobre una revolució mediàtica, una cosa molt semblant a la que descrivia jo en anteriors posts.

Realment sona a ficció, però una ficció increïble? Per mi no. Fa uns anys, una cosa com Facebook (que uneix perfils de tot el món) o SecondLive (que recrea la vida com el Sims però Online), una eina per mòbil com FourSquare (que et localitza on ets i als teus amics) o Shazam (que identifica la música que escoltes)... tot això m'hagués semblat ficció. Com ho era el DVD en la època del sistema BETA per veure pel·lícules i escoltant música en vinil.

Us imagineu haver pogut tenir el portàtil més cutre d'avui en dia en la època en la que teníem aquells enormes PC de pantalla verd i negre que funcionaven amb discs de 3 i mig i de 5 i quart? Segurament alguns de vosaltres, els més joves, no sapigueu què son els discs de 5 i quart, o us sonarà com a mi em sonen les targes perforades.

Avui és anecdòtic o graciós, demà pot ser considerat inclús profètic, tot depèn de cap a on es girin les tornes. De moment, la televisió en 3D ja estarà a casa a nostre en un futur immediat, cosa que molts segurament consideraríeu impossible fa un temps, a altres molt possiblement no us sorprengui res.

Tant per uns com per altres aquí us deixo aquest entretingut video, per distreure's però sobretot per tenir un ull posat al que podria arribar a ser.