ELS RESULTATS
Aquí teniu el gràfic i tots els resultats des d'ARA.CAT i aquest article s'ha completat amb informació censal extreta de GENCAT.CAT.
Ja sabíem que una àmplia part dels catalans volem la independència, Ho vam demostrar amb un 47,75% dels vots (Junts pel Sí: 39,54% i CUP 8,20%), un total de 1.957.348 de votants volien la independència contra 1.605.563 votants del NO, un 39,17% dels vots. Més de 350.000 vots de diferència.
En la posició del: SI a preguntar al poble en un referèndum i NO partidari de la independència hi han 469.364 vots (un 11,45%) repartits en 366.494 de Catalunya Si Que es Pot i 102.870 de Unió Democràtica de Catalunya.
S'han considerat nuls 15.932 vots i s'han trobat 21.941 vots en blanc, lo que vindria a ser un 0,69% de la participació (una mica més de 1 de cada 200 persones que han votat).
Aquí podem veure'n el gràfic fet segons els votants (descomptant-ne els vots nuls):
En aquestes circumstàncies es pot deduir que el país té molt clara la divisió entre SI o NO, i és el problema que té, el factor psicològic de les votacions: Principalment vota qui vol prendre partit per un cantó o per un altre. Però no es té en consideració la gent que li dona realment igual si estem en un país o en un altre, que no se sent ni català, però tampoc espanyol i les dues coses a la vegada.
ABSTENCIÓ
Les persones que opten per l'abstenció, no votar: "em dona igual, o em sembla bé el que es preveu".
Val la pena parlar de tota aquesta gent que es mira com es resol aquest conflicte sense mullar-se, sense postular-se, simplement com un/a espectador/a.
Aquest altre gràfic va dedicat a totes aquelles persones que pateixen per si es comet una injustícia continuant amb el procés no sent més del 50% els que volem que SI.
Pràcticament l'abstenció atrapa als partidaris del NO. 210.657 persones de diferència, entre l'abstenció i el NO. Recordem la diferència de 351.785 persones entre els votants del SI i del NO.
Estem parlant de 1.394.906 persones que no s'han pronunciat en un moment en que tant el SI com el NO demanaven la participació massiva, en aquesta part no gens menyspreable el 25,31% (més d'una quarta part de la població) hi ha gent que probablement donant les eleccions per guanyades pel SI va permetre que altres coses s'interposéssin a la seva votació. Altres senzillament els dona absolutament igual el rumb que prengui tot això.
Si això porta a unes plebicitàries (independència SI o NO) les hauriem guanyat; ja que només tenim del cert els vots del SI i el NO, no sabem entre els partidades de l'autoderminació sense posicionar-se a favor o en contra, o entre tots aquests s'han abstingut... si hi haurien més vots aconseguibles pel SI o pel NO.
S'han sentit veus dins de CSQP, UDC i inclús dins del PSC que diuen: "Si ens pregunten dins d'un marc legal, jo votaria que SI". Però els espanta aquesta "il·legalitat" en la que ens veiem obligats a votar pel nostre futur.
CATALANS A L'ESTRANGER
Val la pena saber amb què s'estan trobant els catalans que volen votar des de l'estranger, aquí hi ha un post molt interessant sobre una catalana que viu a Milà, Itàlia:
http://www.racocatala.cat/forums/fil/194480/catalans-a-lestranger-vot-27s
I és que per un suposat error electoral espanyol les paperetes es van perdre pels carrers de Roma, per anar mal senyalitzades. A través d'aquest article veureu com Jordi Minguell va alertar a través de Facebook de que l'adreça que venia indicada al sobre era inexistent:
http://www.ara.cat/eleccions27s/ROMA-VOT_EXTERIOR-ITALIA_0_1438656366.html
Més de 100.000 vots perduts a l'estranger, el consulat italià assegura que dels 950 catalans residents a itàlia n'han votat un centenar, dels quals unes 70 persones de forma presencial a allà mateix.
REFLEXIÓ FINAL
Hem de seguir endavant, cadascú amb el que sent, amb el que creu i amb el que veu dia a dia.
Ens hem de deslliurar d'aquest govern opressor, irrespectuós, prepotent, dèspota, que ens roba, ens tima, ens pren el pèl i encara té el cinisme de dir-nos que ens estima. Agafo prestada una frase castellana per a donar-los resposta: "Por interés té quiero Andrés".
I el problema no és qui governa, si no qui hi ha al darrera dels que governen. El Tribunal Constitucional tomba totes les peticions que aconsegueixen transcendir de la política i que posen en perill interessos molt llunyans.
Cal recordar que el Tribunal Constitucional és escollit directament pel Rei d'Espanya, així doncs, si aquest va ser posat pel règim franquista, està clar qui hi ha al darrera d'aquest tribunal i lo enquistats que estan al govern d'Espanya. Hem de seguir lluitant per deslliurar-ne d'aquest govern i de la família borbona per poder fer una bona neteja, i qui sap... potser llavors se'ns acabin els motius per marxar... però com que probablement sigui impossible des-enquistar aquesta figura, hem de seguir lluitant i ara, amb aquesta majoria absoluta que sumen: JxS i CUP podem fer-ho i fer-ho bé.
SOM-HI!
